EL RACÓ DE LES PARAULES

Un relat ens ajuda a construir el pensament, a desenvolupar el sentit crític i a ser creatius.

No és gaire freqüent que els éssers fantàstics que poblen la natura dels alfabets se’n facin presents, però hi ha circumstàncies en què pot passar de tot...

Quan això es dóna neixen els relats, com ara...

diumenge, 12 de juny del 2011

Redaccions (1 poema i 1 narració)



La fàbrica
Continua la fàbrica
Continua al carrer
La gent passa i passa
i no sap què fer
Qui farà alguna cosa ?
Es pregunten els nens.
Surt al carrer i pensa:
sabem el que fem ?
El fum contamina,
ningú no fa res,
nosaltres, distrets,
sol pensem en diners
i els altres,
no pensen fer res..

Maria. 1r Eso


                        Notícies en positiu     Joan 1r Eso

divendres, 21 de gener del 2011

REDACCIONS 1r ESO (VA DE GOSSOS)


                          Si no existís

Em dic Dog i sóc un gos molt intel•ligent però el meu amo em tracta com si fos inútil.
Un dia de forta tempesta, el meu amo, en Martí, estava treballant quan, de sobte, li va caure un llampec a sobre. Les ambulàncies vingueren sonant com si fos la fi del món i se´l van endur.

En Martí en coma i jo passejant sol per casa.....

Un dia molt assolellat en Martí va arribar a casa, ja no era el de sempre, caminava vacil.lant, temerós de caure, em vaig adonar a primera vista... Estava cec! Vaig començar a bordar fins que em calmaren.

Esperant una solució vaig saber que seria el guia, el pigall per al meu amo cec. Des d’aquell dia no em tracten com a un inútil i tothom m’admira i em respecta.

I així és com aprengueren els humans que els gossos som molt importants en aquesta vida i que si no existíssim el món seria més difícil.

Maria. 1r Eso
                                                                   
                                              BABU, EL MEU GOS

Un dia, mentre em preparava per a una festa, atrafegada i nerviosa no sé on vaig deixar aquell anell d’or que em van regalar per al meu aniversari. Era tan bonic que semblava un glop de llet barrejat de diamant, plata i or enmig d’un fons blanc, ple de boletes i pedres precioses.

Em sentia trista i desgraciada per haver perdut aquella joia, aquell anell que amb tant d’amor em va regalar la mare. ¿Què em diria la mare si sabés que ara l’anell ja no estava dins la seva capsa?... I en Babu, el meu pesat i ximplet gos, donant voltes entre els meus peus, complicant-me les coses.

De sobte, en Babu va començar a treure el nas per tots llocs i finalment el va trobar ell solet, allà, sota del meu llit, just on a mi ni se´m va ocórrer mirar.

Què en puc dir davant d´aquest exemple? Crec que el gos és un animal amb qualitats admirables i un comportament intel•ligent, obedient i responsable, per això diuen que el gos és el millor amic de l’home!. Sobretot he après a confiar en ells i a respectar-los.

Simram. 1r Eso
           
                                             EL MEU MILLOR AMIC

Era un divendres quan la Brenda va tenir un accident. Va ser un accident molt fort. Ella anava al cotxe amb el seu xicot, en Nicolàs i, mentre discutien, en un tancar i obrir d´ulls va succeir la tragèdia.

L’ambulància va arribar i els van portar cap a l´ hospital. Van dir que en Nicolàs no estava molt greu, que només tenia unes lleus ferides, però, en canvi, la Brenda sí que va resultar terriblement marcada, s’havia quedat cega.

Quan la Brenda va sortir de l’hospital pensava a causa de la ceguesa no podria fer res del que li agradava, que no tornaria a sentir la vida. La Thelma i jo, les seves milllors amigues, vam fer tot el possible perquè ella recuperés les ganes de viure i a mi se´m va ocórrer regalar-li uns nous ulls que l´acompanyessin i la guiessin.... I li vaig comprar un gos pigall. Aquell gos era d’un marronós no tant fort com la xocolata, amb un pèl suau com el vellut. I de nom li vam posar Amic. Gràcies a l’Amic, la Brenda va poder recuperar part de la seva vista i anar a tots llocs, sense problemes. L’Amic la menava i li feia companyia en tots els moments.

Així que entre l’Amic i jo, la meva amiga es va sentir un altre cop viva. La Brenda pensava que mai recuperaria la vista. Però ella no sabia encara el que li passaria d’aquí uns dies...

Helena. 1r Eso