EL RACÓ DE LES PARAULES

Un relat ens ajuda a construir el pensament, a desenvolupar el sentit crític i a ser creatius.

No és gaire freqüent que els éssers fantàstics que poblen la natura dels alfabets se’n facin presents, però hi ha circumstàncies en què pot passar de tot...

Quan això es dóna neixen els relats, com ara...

dijous, 20 de març del 2014

Dia de la poesia

                                                   Com una font, a voltes, la paraula 
                                                               diu els secrets del món.

El 21 de març, coincidint amb l' inici de la primavera, se celebra el Dia Mundial
de la Poesia. 
Nosaltres també volem sumar-nos amb una petita aportació de tria poètica.
Què tal algun poema de Joan Vinyoli, recordant-lo en el seu centenari, de Montserrat Abelló o Salvador Espriu?

Salvador Espriu

LES ROSES RECORDADES  
Recordes com ens duien 
aquelles mans les roses 
de sant Jordi, la vella 
claror d'abril? Plovia 
a poc a poc. Nosaltres, 
amb gran tedi, darrera 
la finestra, miràvem, 
potser malalts, la vida 
del carrer. Aleshores 
ella venia, sempre 
olorosa, benigna, 
amb les flors, i tancava 
fora, lluny, la sofrença 
del pobre drac, i deia 
molt suaument els nostres 
petits noms, i ens somreia.  

(Dins "Les ombres, el riu, el somni perdut", d'El Caminat i el Mur, 1954) 

                                            POEMES DE JOAN VINYOLI
AMB RONCA VEU
Com que no menjo per la fam que tinc,
com que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.

Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
                             i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.

Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001

    Poemes de Montserrat Abelló 

Somni de temps absent...” (Montserrat Abelló)
Somni de temps absent
com el núvol que s’enlaira
en un dia massa ple de sol
Mai més no caminaré
enllà d’aquest sender
que em convida a seguir-lo.
Ancorada a la porta que
aixopluc em dóna, ja no puc
deixar de ser el que sóc.
I ja no sé si en vull fugir
o deixar que, corpresa, 
m’empresoni.
(D’Indicis d’altres moments, 2002)


dilluns, 10 de març del 2014

Concurs de microrelats


El Museu Marítim premia el millor microrelat sobre víkings

Animeu-vos a participar!
El Museu Marítim de Barcelona (MMB) organitza la segona edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima.
El concurs està obert a qualsevol persona major de 10 anys, per la qual cosa s'estableixen tres categories: els nascuts entre els anys 2002-2004; els nascuts entre 1999-2001, i els majors de 16 anys. A cada categoria hi haurà tres guanyadors escollits per un jurat especialitzat. El primer premi de cada categoria consistirà en una sortida amb el pailebot Santa Eulàlia per a quatre persones i una tauleta tàctil per cortesia de la Casa del Llibre.
Tots els interessats poden enviar els relats des de l'1 de març fins al 31 de maig a través d'un formulari al blog del concurs. El lliurament de premis es farà el dia 27 de juny.
Més informació: