EL RACÓ DE LES PARAULES

Un relat ens ajuda a construir el pensament, a desenvolupar el sentit crític i a ser creatius.

No és gaire freqüent que els éssers fantàstics que poblen la natura dels alfabets se’n facin presents, però hi ha circumstàncies en què pot passar de tot...

Quan això es dóna neixen els relats, com ara...

dilluns, 17 de desembre de 2012

POEMES DE NADAL



                                                               JOAN MARAGALL
 Els núvols de Nadal

Els núvols de Nadal no sé què tenen 
que són manyacs; no posen 
gens de malícia al cel: 
pel blau puríssim dolçament s'estenen, 
a la llum de la posta suaus s'encenen 
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres 
veure entre núvols els estels brillar. 
Tenebres de Nadal, no sou tenebres; 
més hi veig en vosaltres 
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa; 
ai, núvols blancs que pels estels passeu; 
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa; 
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria 
parleu-me dels Nadals ennuvolats, 
i em veureu com infant que somnia, 
que riu a lo que veu 
amb els ulls aclucats.

                                                                   

                      L'ARBRE DE NADAL

                                    La Cova, pedra viva;                               
                                    desert, el camí ral.
                                    Sota una llum freda,
                                    creix l’arbre de Nadal.
                                    El freguen ales d’àngel,
                                    hi canten els ocells
                                    Oh tenderol i prada!

                                    oh verda branca al vent!
                                    Les branques d’aquest arbre
                                    la freda Cova han clos.
                                    No deixen que se’n vagi
                                    l’alè calent del bou.
                                   Pengem-hi els nostres somnis,                    
                                   que així els veurà l’Infant.
                                   Taronges d’or es tornen
                                   a l’arbre de Nadal.

                                                   Tomàs Garcès