EL RACÓ DE LES PARAULES

Un relat ens ajuda a construir el pensament, a desenvolupar el sentit crític i a ser creatius.

No és gaire freqüent que els éssers fantàstics que poblen la natura dels alfabets se’n facin presents, però hi ha circumstàncies en què pot passar de tot...

Quan això es dóna neixen els relats, com ara...

dissabte, 11 de maig de 2013

SELECCIÓ DE MICRORELATS DE 2n i 3r D' ESO



L’ horror      David Lozano (2n Eso)
La meva àvia havia criat aquell monstre nascut de l’odi per eliminar els meus germans  i a mi.  No ho podia permetre,  però era tan gran i poderós que dubtava si el podria derrotar.
Tenia un cap format per una horrible muntanya, de cintura cap avall no tenia cames,  sinó unes horribles serps gegants i verinoses; enlloc de dits,  tenia uns caps de drac dels quals podia expulsar un perillós verí capaç de matar un mortal,  i pels ulls expulsava un  foc tan ardent que semblava que venia del mateix ventre de l' àvia.
Finalment,  amb el meu carruatge de cavalls alats,  em vaig col·locar just a sobre d’ ell i m’ hi vaig llençar.  Aquell forat enorme, la seva boca, em succionà.  Lliscant per la seva gola vaig arribar al cor; no era,  ni de bon tros, un cor normal sinó que, en el seu  lloc,  tenia una pedra negra envoltada de flames. ...  Sense pensar-ho,  vaig desencadenar una tempesta de llamps  i trons dins del propi monstre i li vaig arrencar el cor d’un llampec.  El monstre va caure,  però no mort,  ja que era immortal,  i llavors vaig sortir d’aquell ésser i el vaig enterrar amb la muntanya més gran que hi havia.
De vegades es pot veure com  el cim de la muntanya Etna brama en  flames  d’un odi etern cap a mi.

L’ espera   Hong Ming  (2n Eso)

Estic esperant  una persona;  aquella persona no ets tu.
Quan algú em negava,  he estat descontent però no ho he expressat.  Només m’ arronsava d'espatlles:  no m’ importa això.

El  temps passa lentament, però alguna vegada  ho ha fet de forma ràpida, com un somrís fugaç.

Avui passa lent,  com una fulla caiguda...  Quant de temps  trigarà a podrir-se?

El temps passa lentament o ràpidament i jo, encara,  estic esperant  una persona.

Nit     Rajae Aoufi (2n Eso)
Eren les 23h. Quedava només una  hora per entrar a la mitjanit quan el món, de cop, es  va apagar.
Entre tenebres,  el  timbre de la porta sonà bruscament  i el meu cos, vacil·lant, intuí que hi passava alguna cosa. Vaig dirigir-me cap a l’ intèrfon,  a les palpentes, esperant sentir  una veu  estimada... però no hi funcionava.  Un crit, de lluny,  em va alertar:  ‘Obre' m la porta ! Corre, obre' m!!’
Jo,  sense saber què hi passava,  vaig baixar a mig les escales del meu pis…  Entreveia  la meva amiga Mar.  Estava sola?  Estava rient o plorant?  Patia,  em necessitava i no sabia què fer. El meu cos no reaccionava,  palplantada al mig de l’ escala el meu cos tremolava.  

Miro     Marina López (2n Eso)
Miro el rellotge blanc de la paret,  amb grans  números  de color negre marca que queda poc per a les cinc, per sortir d’aquella aula fosca, avorrida,  on ningú escolta. Algun company sembla que presta atenció, altres parlen o es passen missatges sense que el professor se n’ adoni de res.  Jo,  mentre,  miro per la finestra i veig com cau la pluja que mulla els ocells que busquen  refugi entre les branques dels arbres. Els grans finestrals de les cases observen també el dia grisenc. No tinc ganes de res, l’únic que em manté desperta és que queda poc per veure’l, després de tant de temps per fi el podré  sentir a prop...
Sona el timbre! Corrent  agafo les meves coses del calaix, deixo un rastre de fulls per on passo,  travesso els llargs passadissos de l’ institut, surto al carrer i allà, sota la pluja,  està ell... 

La coma  Loveleen Kaur (2n Eso)
Hi havia una vegada una coma grassoneta,  allargada i molt negreta. Estava entre les paraules actor i aquesta. La coma estava cansada d’estar al mateix lloc i un dia va decidir fer un viatge. Durant el viatge va anar coneixent noves paraules molt elegants: tarda, actriu, director, set, rols…
Tot anava bé, era divertit i se sentia animada entre tantes paraules noves.  Fins que un autoritari punt va aparèixer i li va barrar el pas, no la deixava continuar el seu viatge.  La coma es va enfadar i li va plantar cara al punt, però aquest era molt més fort que la coma i la va ferir  sense pietat.
Des d’ aquell dia ni una coma va atrevir-se a sortir del seu lloc.

Pluja   Manel Hernando (3r Eso)
Miro per la finestra com les gotes cauen del cel cap al terra. Les gotes cauen i, en tocar la barana, se separen en gotes molt més petites.  A baix,  al carrer,  la gent, arraulida sota els paraigües intenten no mullar-se, mentre d’altres agraeixen refrescar-se una mica deixant que l’ aigua els banyi el cap.  Van contents  sota la pluja,  perquè només plovisqueja.  Els paraigües són de totes mides i colors, uns grans i taronges, altres petits i blaus, mitjans i a ratlles, amb dibuixos...Saltironegen quan la gent trasbalsada corre per no mullar-se.  
El dia és gris i fosc, encara que segueix sent igual de bonic que quan fa sol.

Records  Jailene (3r Eso)
Avui un altre cop torno a pensar en tu, en els teus ulls blaus que tant m’encantaven, en el teu somriure pur, que ho deia tot, en les coses que et feien únic... Avui he estat al cinema veient Combustió", una pel·lícula d’acció,  i he tornat al passat, en aquells dies que no tenien límits i en què els nostres cossos eren lliures, que no retíem comptes a ningú, que solament érem tu i jo.... 
Però ja no ho som, estem separats i la pel·lícula ho ha reflectit:  el nostre amor s’ ha cremat.